Arriben les vacances tan esperades, tan merescudes, i ens preparem amb força il·lusió a gaudir del nostre temps d’oci convertint aquest en un temps de benestar.
Ens programem tot un seguit d’activitats interesants que ens prometem seran de lo més engrescador i que ens han de permetre, per fi, Viure amb plenitud, trobant-nos lliures de tot inconvenient, sense despertador, sense “jefes”, sogres, pares, companys poc amistosos o altres limitacions.
Segons les darreres observacions publicades per IESE, els nous directius, confrontats a entorns cada cop més hostils i incerts, han de tenir noves característiques per triomfar.
La primera és poder avançar-se al futur, és a dir, detectar les tendències dels mercats i per els més innovadors…crear tendències. Ja no hi ha planificació a llarg termini, cal adaptar-se ràpidament a les noves situacions, cal ser àgil i dinàmic.
La segona característica és
“Al final, i jo crec que és lo essencial, aprenem a VIURE (amb majúscules, amb plenitud) a través de tots els dolors. La pregunta és: hi ha una altre manera d’aprendre? Jo comprovo que SÍ, i entre la Via del Dolor i la de la Reflexió/ l’aprenentatge jo prefereixo aquesta última”. M.B.
Perquè doncs tenim dolors, patiments, malestars, ansietat, pors, angoixes, etc?
L’estrès: quin estrès? Si jo estic bé! a mi no em passa res! Etc. …
I, si no ens passa res, com és que el consum d’ansiolítics cada dia és més elevat?
Cóm podrem afrontar doncs situacions de Crisi si tenim aquesta actitud tancada, poc receptiva a noves formes d’actuar?
Aquesta pregunta podrà semblar irreverent o inclús poc respectuosa a certes persones, sobretot a aquelles que poden haver perdut a alguna persona estimada. No està en el meu ànim generar polèmica o ferir la sensibilitat de ningú, tanmateix aquesta és una qüestió que no ens plantegem i que hauria de ser de màxim interès.
Perquè la pregunta pertinent podria ser: no si hi ha Vida desprès de la mort, sinó: tenim VIDA abans de la Mort ?
|
|
|
|
Miquel Bru 