Morim? La mort com a “consellera”


Morimos? La muerte como consejera

Aquesta pregunta podrà semblar irreverent o inclús poc respectuosa a certes persones, sobretot a aquelles que poden haver perdut a alguna persona estimada. No està en el meu ànim generar polèmica o ferir la sensibilitat de ningú, tanmateix aquesta és una qüestió que no ens plantegem i que hauria de ser de màxim interès.

Perquè la pregunta pertinent podria ser: no si hi ha Vida desprès de la mort, sinó: tenim VIDA abans de la Mort ?

Fer el dia a dia sense més, estressats, angoixats a vegades, sense masses perspectives i corrent per no arribar enlloc :

És VIDA ?

Si entenem per Vida tenir plenitud, sentir-se be amb un mateix i l’entorn, satisfet amb allò que fem, amb qui estem, on estem, etc., malauradament haurem de concloure que no.

O hauríem de rebaixar la vida a simplement “anar fent”, us sona aquesta frase? A només anar sobrevivint, tenint més o menys lo necessari i reduint les expectatives a límits cada cop més estrets i poc engrescadors? Així doncs, estem realment vius, plens, manifestant tot el nostre potencial, o estem més morts que vius, apagats, endormiscats, apàtics, sense aspiracions més enllà “d’anar fent”.

Si volem “despertar”, Viure, necessitem tenir perspectives, ampliar els nostres límits, obrir nous horitzons, tenir clar el perquè estic fent lo que faig? quin sentit té tot això? etc. En definitiva trobar SENTIT !

I aquí ens pot ajudar el plantejar la mort com a consellera. Si pensem, encertadament, que aquesta necessàriament ens atraparà, i de ben segur que tots volem que sigui el més tard possible, podem imaginar que sempre ens acompanya a una certa distància. Com una amiga fidel esta aquí ben present, sempre acompanyant-nos en totes les activitats del dia a dia. I en aquesta presència podem trobar el impuls necessari per a fer aquest canvi de paradigma. Si penséssim que la mort ens pot atrapar en qualsevol moment ja que no depèn de nosaltres triar el quan, podríem escollir segurament amb més encert que volem fer en el moment present.

“Si hagués de morir ara o demà, faria això que estic fent?”, o be escolliria fer quelcom diferent, potser allò que he estat deixant, posposant fins que arribes el moment adequat? Veure aquella persona, amic, familiar que fa tant de temps que no veig ja que ens va passar quelcom que ens va allunyar, o be simplement ha anat passant el temps dient ens tenim de veure… Prendre’ns el temps la parella i jo de fer aquell viatge, o iniciar el projecte del que parlàvem fa tant de temps…

Em prendria potser més en serio la meva pròpia salut, el meu benestar, el compartir temps i estimació amb aquells que estimo, etc.

De ben segur que tots tenim moltes coses per a fer, estem molt ocupats i no ens resta gaire temps per a “filosofies”, però pots parar-te a pensar un moment la següent frase: “lo immediat mata lo important”. La urgència de les nostres tasques ens porta a oblidar molts cops, masses, tot lo realment important. Pensar en la mort com a consellera ens permet de fer la tria entre lo realment transcendent i tot lo accessori. Així doncs, podem veure la mort no com una amenaça, quelcom terrible que fa por, molta, i que preferim ignorar fent com que no va amb mi, sinó com una magnifica consellera/ oportunitat que ens dugui  a esdevenir més conscients.

No son més terribles les múltiples “petites morts” que ens solen succeir tots els dies i que estan fetes de multitud de renuncies, deixadeses, abandons, actes poc valents, petites mentides, enganys, etc. ? A demés no estem “morint” tots els dies en la renovació de les nostres cèl·lules, de tot l’organisme que constantment està en procés de canvi i transformació? Si el nostre cos, la nostra ment i tot en l’univers és un continuo i perpetu moviment i canvi, perquè tenim aquesta por majúscula a la mort? No serà que en el fons voldríem viure en una imatge fixa sense moviment ni vida on tot estigues sempre en el mateix lloc i de la mateixa manera? I quin nom li podríem posar a aquesta imatge rígida? Vida? O més aviat mort! Doncs podem pensar que aquesta por a la mort poder és por a la vida, a viure, a prendre decisions, a comprometre’ns, a Ser!

I si, parafrasejant digués que “la por a la mort és la mare de totes les pors”, ja que en última instància totes les altres pors son en darrer lloc por a la mort, en podem concloure que si treballem fent minvar aquesta por, les altres també han de disminuir.  Superar-la, entenent i acceptant que son dues cares de la mateixa moneda, et permet no tenir por a la vida.

Enlloc de tenir por a la mort, no hauríem així doncs de tenir “por a no viure”, a passar de llarg la nostra vida sense donar el màxim de les nostres immenses possibilitats?

T’invito, apreciat lector a fer aquest pas de reflexió: com em sento, quin es el meu objectiu, puc/vull fer-hi quelcom?

Acerca de Miquel Bru

Me dedico al bienestar integral de la persona tanto en el entorno empresarial como a particulares. Coach y formador, Creador y Terapeuta del método: "Acompañamiento Personal" ©. Creador y conductor de diferentes seminarios de Crecimiento Personal desde hace años: “En busca del Maestro Interno”, “Superando la Muerte”, “El botiquín Interno de la Salud”, “Psico-Bio-Generadores: Chakras”. Creador del "Sistema Y'Un" ©, profesor de Zen desde 1986 en la línea Dürckheim (temáticos de Zazen), Hipnoterapeuta, Trainer en Control Mental y técnicas de relajación-meditación (temáticos de meditación) además de maestro de Reiki. Desde 2004 hasta 2013 Gerente del Centro Mosaic en el Principado de Andorra, el cual está dirigido al crecimiento holístico de la persona. Dirijo desde 2009 Mosaic Empresa, dedicada al trabajo de superación y crecimiento a todos los niveles (empresarial, humano, consecución de objetivos, rentabilidad, etc.) tanto de los responsables como de la empresa en sí. Realizo conferencias, seminarios y cursos en diferentes lugares.
Esta entrada fue publicada en Articles en Català, Superación y etiquetada , , . Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s