Tots vostès han sentit la paraula Zen. Ho diem i ho sentim dir parlant d’una cosa, un lloc bastant “despullat”, amb pocs objectes, amb poca decoració. També ho diem d’una persona que té una actitud força austera.
És això “ser Zen”, tenir una “actitud Zen”? Permetin-me respondre que no!
Com en tantes altres paraules, l’ús inadequat ha difós un sentit equivocat del terme.
Què vol dir doncs Zen, i encara millor, que té a veure Zen i empresa?
Canvi de programa? Cal ser avar ara, quan tota la vida m’han dit que això era una cosa molt lletja? I, si és així, de que cal ser avar?
Tots nosaltres hem estat o estem quasi angoixats per la famosa prima de risc. N’hem sentit a parlar des de fa força, massa, temps fins a límits invasius. Pràcticament fins a fer-nos perdre de vista que tota activitat humana te i comporta un risc.
Estem acabant les vacances o estem a punt de fer ho!
“Mare de Deu!” ja m’està agafant l’angoixa, estic tens i nerviós per anar altre cop a la feina, sento poques ganes d’anar hi, etc.
Has ressentit, amb més o menys intensitat, els símptomes d’estrès post vacances?
Que ens cal doncs, per evitar sentir tots aquests símptomes? Ens cal afrontar el retorn, i el mateix temps lliure, amb una altre disposició d’esperit, una altre actitud, i sobretot una altre manera de fer.
Et proposo algunes idees que pots dur a la pràctica:
En els dos articles anteriors parlàvem de que cal i de que podem fer enfront de les “crisis”, o el que es el mateix enfront dels reptes, cada dia més importants, als quals ens trobem confrontats en el mon de l’empresa.
En el primer parlava de que cal “veure”, donar-se compte d’allò que succeeix.
Cal, alhora, “acceptar” el que veiem. Podria semblar una contradicció però veurem que no ho es. Molts cops ens donem “bones” raons per a disfressar la realitat i no acceptar que allò que veiem no s’adapta, no quadra, amb el que nosaltres esperem i desitgem que sigui. Es quan ens diem frases com per exemple aquesta: això, d’aquí un temps ja s’arreglarà sol!, ja passarà! Etc.
|
|
|
|
Miquel Bru 