Tots nosaltres hem estat o estem quasi angoixats per la famosa prima de risc. N’hem sentit a parlar des de fa força, massa, temps fins a límits invasius. Pràcticament fins a fer-nos perdre de vista que tota activitat humana te i comporta un risc.

Començant per un joc infantil, continuant quan iniciem una nova relació; sentimental, d’amistat, etc., fins a tenir de decidir sobre qüestions transcendents per el nostre futur i el dels nostres pròxims:

m’apunto a aquesta carrera, o be a aquest cicle formatiu, inicio ara aquest negoci? serà el moment adequat? sortirà be? etc.

En totes aquestes activitats, i en totes les que puguem fer, hi ha un risc inherent a la mateixa acció. “El único hombre que nunca se equivoca es el hombre que nunca hace nada” (Theodore Roosevelt). Així doncs la manera de no córrer cap risc seria no fer res?

I tot i així, no estaríem completament segurs, ja que sense fer res també ens poden succeir coses desagradables o negatives fruit de les accions o inaccions d’altres.

Si, com dic, no hi ha manera humana d’eliminar totalment el risc, la qüestió assenyada seria fer allò que calgui fer, en qualsevol camp, sense permetre que el possible risc ens porti a la inacció, a la paràlisi. Sospesar pros i contres i veure la majoria de totes les opcions possibles no es tenir por a decidir, ni permetre que l’ansietat o l’angoixa ens envaeixi, sinó DECIDIR !

Decidir, prendre decisions, triar forma part de la nostra tasca quotidiana. Sempre, constantment, estem prenen decisions. Inclús quan li diem a l’altre que triï, ja hem escollit, ja que hem triat que sigui l’altre el que decideixi que fer.

Així, si no hi ha forma de no decidir i no podem escollir el risc zero, el que ens cal doncs es prendre les decisions que calguin amb la major possibilitat d’encert. Tenir la certesa absoluta no es possible, però una confiança raonable en la presa de decisions si que es possible.

Per això ens calen varis factors, dels quals n’enumeraré alguns. Ens cal tenir la màxima informació disponible sobre les condicions del mercat i de tots els agents que hi intervindran (competència, tendències, demanda virtual, preus, etc.). Necessitem saber de forma honesta el nostre potencial, els nostres punts forts, i també els punts possibles a millorar, amb qui contem i que ens alentirà en el nostre pla d’acció, etc.

El que ens cal doncs es conèixer-nos amb la màxima claredat i objectivitat possible. Ens cal doncs fer un treball de recerca i aprofundiment de totes les nostres capacitats. Ens cal seguir un pla formatiu destinat a augmentar i subsanar les possibles carències per poder, en aquest procés de millora continua (de mitjans i també de persones), afrontar les decisions necessàries reduint el risc a la seva mínima expressió.