Alguns deien que el 12 acabava el mon, d’altres ens parlen que el dia 21. Encara algú més comenta que la nostra galàxia, la Via Lactea, està començant a fusionar-se amb la de Sagitari.

Aquestes, i moltes altres, informacions de signe catastròfic o alarmant fa temps que ocupen tots els mitjans i estan en el parlar quotidià.

Realment creu vostè que el mon s’acabi per decret? A hora fixe i predeterminada?

Inclús la NASA ha hagut de desmentir-ho, i “ens ha promès que el mon durarà com a mínim fins el dia 31”.

Citacions a part, jo hem pregunto el perquè d’aquestes pors que fan, que de forma més o menys recurrent, un nombre considerable de persones de provada solvència intel·lectual entrin en un cercle viciós d’intranquil·litat, de pors, angoixa, ansietat portant-los fins a un estat hipocondríac que no els du enlloc.

Seran les xifres rodones? El 12 del 12 del 2012, el fet que aquest mes de desembre tingui 5 dissabtes, 5 diumenges i 5 dilluns (fet excepcional que té lloc, segons sembla ser, un cop cada molts segles), els fets citats al principi, etc. ?

O més aviat serà que aquest estat d’ànim té a veure amb circumstàncies exteriors o interiors més pragmàtiques?

Algunes d’exteriors: l’esmentada crisi, el degoteig constant de noticies gens engrescadores, els casos, més o menys pròxims, de persones que ho estan passant malament, etc.

Algunes d’interiors: la por a que també em toqui a mi, com anirà la feina, la mateixa inquietud que ja estava aquí abans de la crisi?

Permetin-me que els digui, que sigui quina sigui la causa del malestar o inquietud (catàstrofe, exterior o interior), el “tractament” sempre serà el mateix. I no es tracta d’una poció màgica que serveix per a tot, no

Es tracta de buscar, trobar i mantenir unes eines bàsiques que els ajudin, ens ajudin, a elevar la pròpia percepció de la realitat. Tots saben que la nostra actitud és la que determina el nostre punt de vista, la nostra percepció. Com en l’exemple d’aquells dos amics que, davant d’una beguda, la veuen l’un mig buida, l’altre mig plena. Així doncs, nosaltres d’igual manera treballarem per aconseguir aquestes eines que ens permeten canviar l’actitud.

No, no és una poció màgica, és la pràctica del treball intern de neteja de tot allò que fa que s’alimentin aquestes diverses pors.

Escoltant-nos, tots sabem d’alguna o algunes pors, encara que no ho confessem a ningú.

Elevar la pròpia percepció de la realitat, l’interna i la de l’entorn, demana la disciplina de fer tot allò necessari per elevar la Consciència sense autoenganys, amb humilitat i alhora sense exigència extrema. Demana que siguem capaços d’acceptar el repte del canvi propi, dels canvis de l’entorn, del canvi constant que és la VIDA!

L’elevació de la Consciència representa donar-se compte de la meravellosa interconnexió existent entre tots els essers vius del planeta, de l’univers. La física quàntica ens parla de la simbiosi de la que ja parlaven els místics, els filòsofs i totes les ciències  de creixement personal des de temps immemorials.

Obrim-nos doncs, sense por al canvi necessari per fer d’aquest planeta un lloc de pau, de col·laboració, de plenitud, d’interconnexió i de Vida! Això és prendre consciència de la lluminositat inherent a tot, a tots, més enllà d’algunes tristes aparences.

Deixi que la pròpia energia i llum interior s’expandeixi dins seu!

I així, més que desitjar-les-hi Bon Any Nou, els hi podré desitjar:

Feliç VIDA NOVA !