“neteja”: Vèncer les resistències al canvi, als canvis! (San Joan: solstici d’estiu)

He estat comentant en els dos articles anteriors sobre la necessitat de canviar i de les resistències a fer-ho. En aquest, aprofitant el solstici d’estiu i la proximitat de la nit de San Joan, voldria aprofundir una mica més sobre aquesta vital i cada cop més urgent necessitat de canvi.

“Parlava de “despullar-nos” de totes les velles creences limitadores, de totes aquelles pautes de comportament i/o pensament que ens mantenen aferrats al passat. De la “neteja”, com fer net de tots els condicionants negatius limitadors? De les Eines per a l’eficàcia, la imaginació, el canvi, el benestar i l’èxit. Eines per no ser passius, negatius, ni resignats. Eines per  vèncer les resistències al canvi, ser proactius, assertius, creadors, per Actuar amb eficàcia en aquest món de canvis constants i cada cop més ràpids.” 

A vegades trobo alguna persona que hem diu, això esta força bé com a teoria, però com dur-ho a la practica? I jo, en aquests casos contesto que no parlo de teoria, parlo de practica.

Tots, persones i empreses, tenim unes aptituds, unes característiques pròpies que ens fan únics i diferents dels altres. Aquestes poden ser apreses o estar incorporades en nosaltres des de fa tan de temps que puguin semblar genètiques. Podem dir que son les eines de les que estem dotats i que ens permeten gestionar el nostre dia a dia. Aquestes aptituds/eines poden, i han de ser, polides, reforçades i millorades constantment. Com a essers intel·lectius que som podem aprendre forces coses noves, ampliant així el nostre ventall de recursos.

Però, es suficient? Podem  quedar nos amb un extens coneixement tècnic i assegurar així un èxit rotund? Si fos així en tindríem suficient en formar nos en la millor universitat o escola de negoci per tenir un brillant futur. De ben segur que son imprescindibles aquestes eines, i quan més ben formats estiguem i de més recursos disposem millors oportunitats tindrem. Però malgrat ser absolutament indispensables, aquestes eines/aptituds només son un dels dos grans grups d’eines necessàries.

L’altre gran grup d’eines també imprescindibles esta format per les nostres actituds.  Aquest gran grup d’eines/actituds esta format per la nostra particular manera de veure i afrontar les diverses situacions que ens anem trobant al llarg del dia a dia, de la vida. Avui, amb la gran proliferació dels llibres d’autoajuda que hem experimentat, tots hem sentit a parlar de que cal tenir una actitud positiva davant dels fets. Però es evident que una cosa es dir-ho i l’altre es fer-ho.  Si nomes ens calgués comprar un llibre o dos tothom estaria “nadant” en l’abundància.

Com en el cas de les eines/aptituds, en aquest cas també podem/ hem de fer tot lo necessari per a ampliar, polir, reforçar i millorar constantment aquestes eines/actituds.

I aquí es on resideix la gran dificultat: en canviar d’actitud!

Per això mateix he posat com a subtítol “San Joan: solstici d’estiu”. La Vida es resisteix a canviar? La Vida es resisteix a canviar d’estació? Es resisteixen els ocells a cantar, a construir el niu, a migrar quan toca? Veritat que no, i a demés sembla absurd plantejar-ho? Els humans, en canvi tenim aquesta facultat de resistir nos a canviar, de resistir nos a la vida. Aquesta facultat de no fer allò que ens aniria bé de fer té un nom: llibertat!

Tenim la llibertat de quedar nos ancorats en les pautes/ patrons de conducta/ actituds velles (zona de confort?) o bé d’aprofitar el foc de la vida, el foc de San Joan (totes les situacions, dificultats i reptes nous) per a “cremar”, desfer nos de les actituds que ara ja no serveixen.

“Com en el cas del gimnàs, per aprendre ràpid ens caldrà un “instructor”, un guia, algú que ens pugui acompanyar en el camí que necessitem recórrer, i que ell evidentment ja ha d’haver recorregut abans per poder ser un bon guia. No es tracta així d’aprendre “teoria”, sinó de practicar de forma metòdica camins i mètodes més que provats que ens duran en tota seguretat a la fita buscada.”

Es pot aprendre, ens cal, doncs implementar a poc a poc, o ràpid, segons les ganes i/o necessitats de cadascú, un canvi d’actitud, d’actituds, que faran que la nostra capacitat (aptituds) no es vegi restringida per les pors, manca de perspectiva, excessiva prudència, dubtes, etc.(actitud).

Els animo a fer servir aquest “foc purificador” de forma controlada sense esperar que un incendi descontrolat faci el canvi de forma abrupta.

Bona revetlla.