Arriben les vacances tan esperades, tan merescudes, i ens preparem amb força il·lusió a gaudir del nostre temps d’oci convertint aquest en un temps de benestar.

Ens programem tot un seguit d’activitats interesants que ens prometem seran de lo més engrescador i que ens han de permetre, per fi, Viure amb plenitud, trobant-nos lliures de tot inconvenient, sense despertador, sense “jefes”, sogres, pares,  companys poc amistosos o altres limitacions.

Comencem el programa agafant com aperitiu un dia sencer de sortida a la muntanya fent un cim força difícil, continuem amb dos o tres dies d’activitats intenses amenitzant-ho tot amb trobades amb amics, sopars en família i visites a llocs força interesants culturalment o turísticament.

I així ens passem els dies de vacances entre multitud d’entreteniments diversos, i quan finalment s’acaben ens retrobem esgotats, física i mentalment i amb una certa “neurosi” per haver de tornar al treball i a totes les limitacions anteriors.

Què ens ha passat? Que senzillament hem fet un parèntesi, però continuem amb la mateixa quantitat o millor dit: absència de Benestar!

I això no solament ens passa amb les vacances, també ens succeeix amb els caps de setmana o festes setmanals (el síndrome del dilluns), amb el nostre temps lliure de cada dia, en definitiva amb casi tot el temps que dediquem a “entretenir-nos”.

Potser ens hauríem de preguntar doncs si el que fem quan ens entretenim és l’adequat, o inclús si lo que cal és “entretenir-nos”, ja que el concepte mateix ja pot semblar erroni. Caldria, potser, canviar el concepte d’entreteniment ja que la mateixa paraula ens indica un “entre temps”, un omplir un espai buit entre dues activitats per “no perdre’l”.

Lo que cal buscar doncs no és reomplir, “rellenar”, per no sentir-se malament per no fer res.

Potser, i ho deixo en potser, caldria dotar aquest temps nostre del contingut que a cadascú de nosaltres li sembli el més enriquidor, i de la qualitat adient i suficient per que aquest temps no sigui un “afegit”, sinó una elecció lliure que em permeti ser cada cop més jo mateix, no una copia del que fan altres o del que “cal fer”.

Així, si esculls allò que vols fer, lliurament per que és lo que t’apeteix fer o deixar de fer, això transforma l’entreteniment en temps lliure enriquidor que t’omple i t’aporta benestar. No es tracta de triar entre activitats diferents pensant en quina serà la més entretinguda, sinó d’escollir realment, per a tu mateix/a que és el que Vols, allò que et permetrà en tot moment en el teu dia a dia augmentar el teu benestar, la teva pau i el sentiment de plenitud i satisfacció amb tu mateix. Lo important no és que fas, sinó el com ho fas, amb quina intenció.

Així, no cal esperar les merescudes vacances o festa setmanal per fer allò que vols, per ser tu mateix, per tenir benestar o per ser feliç.

Esperar no se sap quan per viure, potser, moments efímers de benestar, perdent-se mentrestant aquest instant, aquest respir, la Vida; pot esser una bona perspectiva? Deixar de viure avui, per, poder, hipotèticament, viure demà? Malviure remugant i queixant-se durant el dia, la setmana, l’any, per si s’escau, si hi ha sort, gaudir el vespre, el fi de setmana, les vacances, pot ser motivador?

Lo que cal doncs, segons la meva pròpia experiència, és Viure “el moment present” fent allò que en un moment o altre has escollit. I això pots, tots podem, fer-ho en qualsevol activitat, en qualsevol moment o lloc. Pots viure plenament, amb tota consciència tot el que fas, per “petit, insignificant, rutinari o anodí” que et pugui semblar. Podem fer-ho a casa, planxant (per exemple quan et toqui planxar posa’t una música que t’agradi i planxa la camisa com si estiguessis traient les arrugues a la teva vida), netejant, cuidant als nostres, també a la feina fent el que sigui que fem, etc.

Aplicar la consciència “en el instant present”, com diem en la disciplina del Zazen (art de viure mil·lenari d’origen Xinès i Japonès) ens permet gaudir amb benestar de tot allò que fem en contra de sentir-nos víctimes de fets aliens a la nostra voluntat en els que no podem fer-hi res i dels quals necessitem evadir-nos fent de la nostra vida un continu “entreteniment”, una continua fugida per escapar de nosaltres mateixos.

I és evident que no podem fugir de nosaltres!

Viu doncs aquest instant present amb plenitud, sigues conscient de tu i d’allò que vols i omple la teva vida de benestar.