¿Aquests conceptes poden anar junts? ¿Què tenen en comú? * Ampliem-los i trobarem, potser, la resposta!

En primer lloc, ¿què és l’amor? De forma molt simple podríem dir que és la força que atreu dues persones i que les empeny a estar juntes. De la mateixa manera, també podem parlar de l’amor que un sent per una feina ben feta o del lligam que apareix en un determinat col·lectiu perquè facin una tasca comuna o de l’ideal que motiva un grup de persones a superar dificultats per arribar a aquesta fita, etcètera.

Així doncs, podem definir l’amor com una energia que atreu, que cohesiona, que lliga… en definitiva, un magnetisme cohesionant, una força poderosa que impulsa cap a la unió!!

També podríem dir que és una pulsió primària, quelcom que sorgeix de dintre nostre sense que en molts casos hi fem res conscientment. Alguna energia que ens impulsa cap a la trobada, la convergència i la unió.

Els físics especialistes en mecànica i en física quàntica constaten que tant en allò infinitament gros com en allò infinitament petit hi ha quelcom que impulsa tot allò que existeix a agrupar-se, a trobar-se, a la unió.

Estem parlant, doncs, de la mateixa cosa! Tant en la física quàntica com en l’amor existeix una energia que fa tendir els diferents elements a la unió!

Si pensem que dins nostre hi ha aquest impuls universal, això, lluny de banalitzar-lo, ens permetrà viure aquesta meravellosa força d’amor de manera completament natural; i de manera normal expressar cada dia més aquest amor a tot allò que ens envolta!

I, com ens diu Bertrand Russell,*“l’amor sense ciència és limitador; la ciència sense amor és destructiva”.

¿Com podem posar en comú la ciència i l’amor a fi de treure’n el màxim profit i no caure en aquestes dues limitacions? Doncs posant amor, carinyo, respecte dins la ciència (les nostres actuacions tecnològiques) i ciència, coneixement, consciència als nostres actes, a les nostres actuacions en tots els camps a fi de convertir-los en purs actes d’amor conscient.

L’energia que empeny dues petites partícules insignificants (els Quanta, dels quals estem tots formats i que són a tot arreu) a apropar-se, a estar juntes i, cosa encara més meravellosa, a comunicar-se, ens empeny, ens ha d’empènyer també a nosaltres, a tots, a superar les diferències, les oposicions, els antagonismes. Recordant que tots, TOTS formem part d’un sol, grandiós i magnífic projecte comú: la VIDA!

Així posant saber, ciència als nostres actes podrem fer-los conscients i deixar d’actuar de forma impulsiva/visceral. Com tot saber, aquest art s’aprèn i es practica, necessita una metodologia.

Aquest és l’art d’esdevenir conscient: en Zazen parlem de “viure l’instant present”, estar atent a allò que fem o que ens envolta en tot moment. Aquest també s’anomena l’art d’estar atent. ¿Què és l’atenció? No és estar tens, rígid, sinó estar despert, fluidament relaxat, atent/conscient del que succeeix en el nostre entorn.

Com veiem, estem parlant del mateix quan parlem de física quàntica i quan parlem d’amor. Estem parlant de practicar l’art de viure amb consciència, atents a les meravelles que la vida ens posa a l’abast. No permetem, no permetis que les aparents misèries que l’entorn ens mostra t’enganyin. Si posem en un plat de la balança les misèries i en l’altre les meravelles, no hi ha dubte: guanyen les meravelles.

T’invito, doncs, en aquest dia dels enamorats, a començar a practicar aquest amor conscient envers tot el que t’envolta. Això, evidentment t’inclou a tu!! L’amor, estimar, és incompatible amb qualsevol actitud destructiva, amb si mateix i amb els altres (¿o creus que una partícula, un Quant, s’autodestruiria?). Ampliaré aquesta informació en la propera conferència, que tindrà lloc el dimarts 14 de febrer al Centre Mosaic.

Busca, troba i mantingues aquesta energia vital, aquest impuls de vida, aquesta força que t’empeny a tu i tot l’Univers cap a la cohesió, cap a la unió. Està al teu abast, és al teu entorn, és DINS TEU!! DESPERTA!