“ Aprendre a Somriure ”: un art a l’abast de tothom!

Pot semblar agosarat parlar avui en dia d’aprendre a somriure per dues “raons”.

Una: per que sembla que és quelcom “natural” que tothom sap fer ja, i que No cal aprendre.

Dos: per que “amb la que està caient” només faltaria que a demés calgués somriure.

Perquè caldria doncs avui, “Aprendre a Somriure”?

Per múltiples raons, totes tan importants les unes com les altres. Primera: està comprovat científicament en múltiples experiments que somriure augmenta la producció d’endorfines (l’hormona de la felicitat). Segona: el somriure a algú, o a l’aire, produeix en l’observador una sensació contagiosa de benestar i ganes de somriure també. Tercera: relaxa tots els muscles i nervis facials tan com un bon massatge, afavorint el reg sanguini i un bon flux de sang i oxigen al cervell . Quarta: aquesta major aportació d’oxigen al cervell permet un millor funcionament de les neurones (pensar bé i correctament). Cinquena: disminueix la tensió i l’estrès propi i ambiental. Etc. etc. Podria continuar… Finalment: és gratuït !!!

Crec que totes aquestes raons son més que suficients per a fer-nos veure la importància d’aquest gest tan senzill i aparentment anodí. Si tenim clara la importància, i partint de l’evidència que poca gent somriu hem permeto suggerir-li una petita pràctica:

Observis a vostè mateix/a: Quan somriu? Li costa? Ho fa sense raó aparent? Ha d’esforçar-se? És generós amb el somriure?

Després d’aquesta pràctica observi l’entorn: hi ha molta gent somrient o tots estan “seriosos”?

D’aquí parteix el primer malentès, de pensar que somriure és contrari a ser seriós. Si el resultat de les dues pràctiques ha estat negatiu o simplement escadusser, li suggereixo que es posí sense perdre temps a practicar l’art “d’Aprendre a Somriure ”!

I ara toca el com! Com “Aprendre l’art de Somriure”?

De manera molt pràctica i didàctica li ensenyaré ara a fer-ho. Segueixi aquests senzills passos:

1. Posis davant d’un mirall i encara que no en vegi la necessitat somrigui. Potser li costi una mica encara, no importa, faci-ho, pugi la comissura dels llavis amunt i “arranquis” un somriure encara que estigui forçat.
2. Segurament li agafaran ganes de riure, és perfecte, deixis anar i rigui. Rigui de lo difícil que resulta somriure “sense causa”.
3. Posi ara una causa al somriure: per dura que sigui ara la vida tots, tothom, tenim records dolços de moments especials que ens resulten inspiradors. Recordi aquell dia especial, aquella situació, aquella persona, etc. que li produeix una sensació de benestar.
4. Recordant aquestes situacions “dolces” pensi en vostè mateix/a com a persona mereixedora de rebre moments especials del seu entorn: família, amics, companys de feina i/o esbarjo, etc., i, veient aquesta situació, somrigui.
5. Diguis a vostè “coses” maques: paraules, pensaments, sentiments, etc.  com per exemple: Jo Soc mereixedor/a de benestar, alegria i felicitat… i somrigui sentint-ho! (pot canviar aquesta afirmació per qualsevol altre que li resulti especialment estimulant).

 Aquests son alguns passos entre d’altres que vostè podrà practicar en aquest camí: “d’Aprendre a Somriure”.

Li puc garantir que si fa aquests primers passos, després en vindran d’altres de manera natural i senzilla que, com perles en un collar s’aniran engranant soles fent d’aquest, un camí senzill i plaent cap a la plenitud.

Li desitjo de tot cor un feliç somriure!