Decisions:
Unint Cor i Ment !

Extracte de l’article anterior:

[Inclús quan diem que no volem decidir en aquest moment encara, ja estem decidint! Així doncs, si no hi ha manera humana de NO decidir, perquè costa tan prendre decisions?

Tenint en compte la dificultat, diria la impossibilitat, de preveure-ho tot no podem exigir-nos la infal·libilitat. Tampoc la perfecció.

Vostè coneix algú, alguna empresa que no hagi errat mai en cap presa de decisions? (malgrat que no en fessin publicitat).

I que és equivocar-se? És “fallar”?

Aquesta és la qüestió transcendent ja que per cultura ens han acostumat a pensar que sí. Doncs NO! Equivocar-se NO és “fallar”.

És senzillament donar-se l’opció d’aprendre a fer-ho diferent. És: Millorar, Aprendre, Créixer, Perfeccionar, Evolucionar,  i també les famoses I+D+i.

Si podem veure ho d’aquesta manera, entendre la magnífica oportunitat que se’ns ofereix de millorar, això ens farà baixar considerablement la “por” a prendre decisions.

És evident també que per a poder  arribar a viure les equivocacions com a oportunitats ens cal tot un treball de reflexió i presa de consciència, percepció dels nostres punts forts i també de les nostres mancances, o punts a millorar.

“Aquest treball pot necessitar de l’acompanyament extern ja que molts cops no som lo suficientment imparcials amb nosaltres mateixos, o no tenim la distància adequada amb allò que necessitem. Necessitem una “mirada” exterior que ens permeti “veure”.

I és ben cert que es pot aprendre, s’ha d’aprendre! I aquí és on nosaltres podem intervenir…”].

De TOT l’anterior en podem extrapolar: Soc lliure a l’hora de prendre les meves decisions? Doncs NO !

Ja comentava abans que hi han molts factors a tenir en compte, no solament els de la situació externa (mercat, competència, crisi, risc financer, etc.) també els de la situació de la pròpia empresa (idoneïtat i validesa del producte o servei, moment adequat, capacitat actual, etc.).

Però, i els factors interns de cadascú? Els patrons i pautes tan de pensament com emocionals que tenim i que ens impulsen o frenen la nostra presa de decisions?

O no els hi ha passat a vostès, o a algun  conegut, que després d’estar força temps sospesant i meditant una decisió (posant tots els elements de judici en el seu lloc) de sobte han pres la decisió en “un cop de cap”. I potser seria més adequat dir-ho en francès “un coup de cœur”.

Tenim exemples extraordinaris en els orígens de la crisi actual: alts executius perfectament preparats que varen prendre les decisions inadequades segons paràmetres totalment il·lògics i amb grans components emocionals.

Què va “fallar”, què va passar en aquests i tants altres casos coneguts?  La resposta és senzilla: en el moment de la presa de decisions es van guiar NO per la lògica i allò que sabien, sinó per un impuls no raonat de caire emocional. Eren presoners dels seus condicionants.

Això em porta de nou a la frase d’abans: Soc lliure a l’hora de prendre les meves decisions? I, si no soc lliure, ja que estic condicionat per els meus vells patrons de conducta i pensament, que hi puc fer? Resignar-me a prendre decisions amb un alt component subconscient i gran risc d’equivocar-me? Estar, ara i sempre, subjecte a les pròpies pors i limitacions?

Tinc una altre opció? Doncs SÍ !

No es tracta de fer servir únicament “el cap”, la lògica i el pensament ben estructurat; ignorant i deixant de banda la intuïció, els sentiments, l’ètica, inclús la sensació de solidaritat, tot això que en podríem dir “el Cor”.

Doncs no! Es tracta de fer servir ambdues coses: “el cap” i “el cor”. Es tracta d’unir tot el potencial humà, cap i cor, cor i cap, sense deixar de costat res, sense menystenir tota la riquesa interior expressada en la creativitat i el conjunt d’emocions que ens distingeixen del regne animal.

Donant per descomptada la formació professional i acadèmica per la presa de decisions ens caldrà “educar, formar” tot el nostre mon intern emocional. Puc utilitzar ben conscientment la paraula “reeducar” ja que es tractarà d’això: de desfer velles creences negatives, de re programar els antics patrons de conducta i pensament/ emoció inadequats transformant-los en eines útils per la presa de decisions.

Utilitzar de manera conscient totes les capacitats (Cor i Cap) em farà lliure, esdevindré lliure! Puc aprendre a utilitzar la intel·ligència emocional, els sentiments, la sensibilitat, tot l’impuls del “cor” de la mateixa manera que he après a fer servir les eines intel·lectives.

[I és ben cert que es pot aprendre, s’ha d’aprendre! I aquí és on nosaltres podem intervenir…”].

Ja que ningú ha nascut ensenyat i tots hem après a fer allò que sapiguem fer, també podem/hem d’aprendre aquest camp extraordinari (Cor Vs. Emoció) que complementa (quan està equilibrat) al nostre bagatge tècnic i científic. Unint els nostres aspectes interns masculí i femení per ser, per fi:

UN SER LLIURE SENCER!