Decisions !!!

Prenem decisions cada dia, a tota hora, en tot moment. Inclús quan diem que no volem decidir en aquest moment encara, ja estem decidint! Decideixo que ho escolliré, ho decidiré més tard. Quan dic a algú: decideix tu! Estic decidint que decideixi l’altre. Inclús quan dic: No vull decidir! Estic decidint que no vull decidir.

Així doncs, si no hi ha manera humana de NO decidir, perquè costa tan prendre decisions?

Es evident, i sobretot en empresa, que hi han molts factors a tenir en compte, moltes variables, interrogants i també imponderables, imprevisibles, que poden afectar el resultat de la nostra presa de decisions.

Això aporta inseguretat, indecisió i a vegades una certa “por” a l’hora de prendre decisions.

Tenint en compte la dificultat, diria la impossibilitat, de preveure-ho tot no podem exigir-nos la infal·libilitat. Tampoc la perfecció.

I, si no soc ni infal·lible ni perfecte, tinc /tenim tots la possibilitat d’equivocar-nos.

Ningú, per molt qualificat i preparat que estiguí té la absoluta certesa de no equivocar-se mai. Tots coneixem models d’èxit, tan en persones com en empreses, malgrat això sabem que no s’han equivocat mai? Vostè coneix algú, alguna empresa que no hagi errat mai en cap presa de decisions? (malgrat que no en fessin publicitat).

I que és equivocar-se? Es “fallar”?

Aquesta és la qüestió transcendent ja que per cultura ens han acostumat a pensar que si. Doncs NO! Equivocar-se NO és “fallar”. No és ni tan sols errar.

És senzillament donar-se l’opció d’aprendre a fer-ho diferent.

Aprendre GRACIES  a haver-ho fet “d’una altre manera” a millorar lo fet.

Afegir el que calgui a allò que hem fet per augmentar les possibilitats d’èxit.

Resulta així que equivocar-se és: Millorar, Aprendre, Créixer, Perfeccionar, Evolucionar,  i també les famoses I+D+i (investigació, desenvolupament, innovació).

 Si podem veure ho d’aquesta manera, entendre la magnifica oportunitat que se’ns ofereix de millorar, això ens farà baixar considerablement la “por” a prendre decisions.

El possible risc d’equivocar-me esdevé d’aquesta manera no un entrebanc, un handicap, sinó una opció més a tenir en compte, un element més a avaluar. Una experiència més que em permetrà perfeccionar allò que faig.

És evident també que per a poder  arribar a viure les equivocacions com a oportunitats ens cal tot un treball de reflexió i presa de consciència. Treball que vindrà donat per la percepció dels nostres punts forts i també de les nostres mancances, o punts a millorar.

Treball d’observació honest, sense contemplacions, però també sense acritud, judici o exigència extrema.

Aquest treball pot necessitar de l’acompanyament extern ja que molts cops no som lo suficientment imparcials amb nosaltres mateixos, o no tenim la distància adequada amb allò que necessitem. Necessitem una “mirada” exterior que ens permeti “veure”.

Necessitaré “veure”, VIURE la meva presa de decisions com una vivència del meu present actual (sense condicionants o limitadors) = VIURE EL MOMENT PRESENT!

I és ben cert que es pot aprendre, s’ha d’aprendre! I aquí és on nosaltres podem intervenir…

(continuarà en el pròxim article d’aquí a dues setmanes.)