Cadena de Mans Amigues

Amic/amiga és aquell que té o sent “Afecció d’una persona envers una altra d’una estimació i benvolença mútues més enllà dels lligams de la sang i de l’amor sexual… Que té afecció per algú o alguna cosa. Unit per l’amistat amb algú, que sent amistat envers algú.” ens diu el Diccionari de la Llengua catalana.

Què seran doncs unes “mans amigues”? Aquelles que ens tinguin, ens donin estimació i benvolença, que ens uneixin a algú o alguna cosa. Poden ser les nostres pròpies mans o les d’algú altre, conegut o no, anònimes o visibles,  però sempre seran aquelles que ens donen algun tipus de suport i ajuda quan es necessari.

 A alguns els podrà semblar d’un altre temps, d’una altre època, parlar avui, aquí; “amb el que cau!”, desprès de molt de temps fomentant l’individualisme a ultrança i el “campi qui pugui”; de crear una  “ Cadena de Mans amigues ”.

 Avui, més que mai en els temps recents es necessària, imprescindible aquesta cadena de solidaritat, d’afecció, de benvolença, d’estima, d’amistat. Més enllà dels lligams de la sang i de l’amor sexual…, dels interessos propis i mutus, del cercle més o menys ampli de relacions, ens cal anar creant, construint aquesta “ Cadena de Mans amigues ”.

Com podem fer-ho? Què ens cal per començar?

Doncs NO necessitem grans infraestructures costoses ni grans preparatius.

Cadascú de nosaltres pot començar des d’ara a practicar, a construir aquesta cadena.

Senzillament avui, ara, de manera immediata pots practicar aquest art de múltiples formes:

1. somriure a aquella persona que et trobes en el teu camí i que no coneixes (no cal que sigui un gran somriure, pot ser un petit i tímid somriure).
2. Pots dir “Bon dia! ” al veí de l’escala que encara no has saludat, o a qualsevol altre que et creuis durant el dia.
3. Ajudar a aquella persona que sents que li pot venir bé un cop de mà (recollint quelcom, portant-li una bossa pesant, indicant una adreça, deixant-la passar en una cua si té pressa, etc. etc.).
4. Cedint el teu seient a aquella persona que sembla cansada.
5. Compartint una mica del teu temps amb aquell que està sol.
6. Escoltant el company de feina sense jutjar-lo, simplement sentint-lo.
7. Trobant i prenent-te el temps per compartir amb la/les persones que tens a l’entorn (espòs/a, fills, pares, germans, companys, etc.) obrint el teu cor i els teus anhels alhora que posant l’orella a les seves necessitats profundes.
8. Escoltant-te a tu, veient i sentint què vols realment, què necessites, què puc fer per ser més feliç? Estic satisfet? Puc canviar quelcom per estar millor?
9. Compartint potser una petita part del teu “tenir” amb algú que no té lo necessari.
10. Etc. etc. etc. Pots escriure aquí allò que tu vulguis i que creguis útil i necessari.
11. Totes aquestes “coses” cal, és necessari que les facis des del COR, sense càlcul, amb tot el cor.

Aquests, evidentment, solament son alguns dels innumerables punts que pots, podem posar en marxa de manera ràpida.

M’agradaria que algú patentes aquest nom, poses un logo (potser la foto que publico en el meu blog, o qualsevol altre) i que junts poséssim en marxa aquesta “ Cadena de Mans amigues ”, que poc a poc vagi permeten  que aquest art subtil d’estimar s’expandeixi.

Per que, junts, tots junts, com diu la cançó d’en Lluis Llach “hem d’anar més lluny…”, aquest em sembla el millor viatge a Ítaca conjunt possible. Ànims…