Què busquem en la nostra empresa?

¿Tenir-la en ordre, que tot funcioni i obtenir una rendibilitat “correcta” al acabar l’exercici, o bé que tot sigui un caos, una “anarquia” i simplement “anar fent”, fer “allò que sempre s’ha fet, com sempre ho hem fet”?

La pregunta pot semblar ociosa, inclús fora de lloc o mal intencionada en “aquests temps que corren”.

Permetin-se continuar llegint i m’explicaré.

Podem, tan en el camp personal com en el de l’empresa, optar i fer conscientment /voluntàriament tots els esforços necessaris a fi de dur l’empresa “lo millor possible”. Això sembla bastant evident que ja ho fem. A que em refereixo doncs al parlar de Caos i Ordre?

Puc fer lo millor possible, tot allò que sé i puc, i, malgrat això pot haver-hi caos, desordre, no assolir els resultats esperats i fent “allò que sempre s’ha fet, com sempre ho hem fet” obtenir com a resultat el: “anar fent”.

Ens semblarà satisfactori el resultat? Doncs és evident que no.

Què espera? Què vol vostè? Resulta evident, obtenir el millor resultat possible, en tots els camps: en el compte de resultats, en la satisfacció i valoració dels clients, en la imatge de marca de l’empresa, en el tracte fluid i enriquidor amb els seus proveïdors o receptors dels seus productes o serveis, etc. També, per suposat, desitjarà tenir la millor relació amb els seus col·laboradors o subordinats.

Tot això serà factible si busquem, trobem i mantenim l’excel·lència  en les nostres diferents actuacions en tots els camps.

Paraules, paraules… que fàcil que resulta dir-ho i que difícil fer-ho!

Com podem doncs posar el dir-ho i el fer-ho en ordre, en sintonia?

Haurem de fer-hi quelcom més que esperar que es resolgui sol o amb el temps.

Posar Ordre, l’Excel·lència de la que parlo es pot aconseguir si escull vostè fer les coses diferentment.

Exemples pràctics de que fer diferent:

Tenir la millor relació amb els seus col·laboradors o subordinats:

avui ja no es tracta de “manar”, sinó més aviat de col·laborar. Això requereix d’un art subtil que respecti les maneres de pensar i de fer diferents, i també els anhels, no només en teoria, més be d’una forma molt pràctica, en el dia a dia, quan “no opinen com jo”, inclús quan opinen “completament” al contrari de mi. Què cal fer? Escoltar, no tancar-se, no prendre’ns l’opinió “contraria” com un atac, quelcom personal… És una opinió… Vostè decidirà que vol fer.

El tracte fluid i enriquidor amb els seus proveïdors o receptors dels seus productes o serveis, etc. :

Resulta de domini comú que aquest tracte s’ha de basar en la confiança. I aquesta confiança només podrà establir-se si pensem en el mig o llarg termini. No podem pensar en obtenir resultats a qualsevol preu, en el guany immediat, i per això fer el “tot si val”. Si “donem gat per llebre”, quina confiança voldrem inspirar?

També haurem d’estar a l’escolta de les seves  necessitats, no només de les nostres. La diferència entre les dues ha d’anar desapareixent. Ens complementem i enriquim mútuament, no l’un a expenses de l’altre. Això genera una forma d’economia no agressiva més d’acord amb els nous temps.

La imatge de marca de l’empresa:

Aquesta imatge, en el mon global actual, no es pot centrar en projectar una imatge prefabricada per un “bon” especialista en maquillatge, per bo que sigui en el art de camuflar. L’engany es descobreix cada cop més ràpid, i cada vegada desconfiem més de les imatges de “paper couché”. Ens cal doncs una imatge autèntica, posant endavant tots els nostres valors:

–       El respecte per el medi ambient (reciclant i estalviant recursos, no malmetent).

–       La responsabilitat social, no de nom, de facto (tenint empleats  el màxim de persones possibles, retribuint amb salaris dignes en funció de les possibilitats de l’empresa, reinvertint en economia productiva, generant il·lusió i benestar, etc.).

–       La generació de productes i/o serveis de bona qualitat, amb una bona relació qualitat/preu (no necessàriament els més barats) que responguin a les necessitats reals dels destinataris, ajudant a adquirir/educar la consciència del ciutadà, no només consumidor.

–       Aquests, entre altres punts, faran la qualitat i la diferencia de la nostra imatge.

La satisfacció i valoració dels clients:

Resultarà evident que, si observem els dos punts anteriors, la satisfacció està garantida i obtindrem la valoració no solament dels nostres clients,  sinó de tota la societat, inclosos els nostres “competidors”. Serà un orgull per a tothom tenir tractes amb una empresa així.

El compte de resultats:

Podem pensar que tots els punts anteriors no tindran un impacte directe en el compte d’explotació de l’empresa?

Si volen continuar donant-se “bones raons” i auto enganyant-se, poden fer-ho.

Si volen afrontar els reptes de l’empresa d’avui i assegurar l’èxit del demà i inclús la mateixa supervivència de l’empresa, doncs NO poden.

I, si ha resultat interesant o llavor de reflexió, haurem de reconèixer que tenim eines, però que ens en poden mancar d’altres. I, encara que les tinguéssim “totes”, podem continuar aprofundint i millorant.

En vostès està doncs triar el que volen afavorir. Com diu el refrany castellà: “¡pan para hoy, hambre para mañana!”.

Desitjo que, com diu el títol de la secció, siguem capaços de:

“Millorar el mon, des de l’Empresa!”